- Veus? - em deia la Immaculada - hi ha dies que les coses no surten gens bé, aquesta fulla dins de l'aigua, ni sembla fulla ni sembla aigua, ni sembla res, però tant és... l'estona que he passat amb ella és la que compta. La fulla m'ha explicat uns quants secrets.
- Si són secrets, no me'ls podràs dir, oi? Malgrat tot, el que puguis dir o el que no, jo hauré de prendre apunts, Immaculada, de tot el que aprenc venint aquí.
- La fulla està contenta de conservar encara el seu color i la seva essència a diferència de les que ja són d'un color uniforme i desfetes a sota l'aigua, però al mateix temps anhela i espera amb felicitat el moment de formar part d'aquest tot que hi ha barrejat a sota l'aigua, com un món nou on tot es barreja i no hi ha individualitats.