Eres tan petitona que cabies dins d'un mocador.
I passejàvem i passejàvem i ja t'agradaven les flors.
En recollíem unes quantes, petites i salvatges: pixallits, campanetes o boixacs, a la vora dels camins.
I també algunes herbes que ens semblaven boniques.
Eren estones de passeig limitades pel confinament.
Eren estones de tresors petits i valuosos.
Tu i jo, la teva alegria, la teva curiositat, el teu repòs, el teu son, a vegades.
Tu i jo i les teves primeres imatges del món.
