Em diu el meu blog, que li sembla que l'he deixat a la corda fluixa, que no sap segur si ja l'he abandonat del tot o encara no.
És natural, que no se'n sàpiga avenir, ja que en tretze anys i mig de convivència amb ell, mai no havia estat una setmana llarga sense escriure res.
Avui, divendres, el dia que fa 8, m'hi poso, retrobant un marge d'horari acostumat dels divendres cap al tard, perquè no se li faci estrany, demanant-li disculpes, si calen i esperant que no em pagui amb la mateixa moneda i ara, sigui ell el que es negui a acceptar aquest nou post d'emergència.
Provo sort i clico sobre el botó de publicar.
