Caminem amb nostàlgia
entre els camps del groc lluminós de la memòria.
Caminem, amb prudència
dins del blanc callat de la neu de l'absència.
Caminem amb esperança en els rostolls torrats
que ens prometen un nou recomençar.
Caminem amb alegria, mentre els colors més bells
ens asseguren que som en un bon camí.
I sempre sabem on som,
perquè dibuixem les nostres passes
damunt camins que tu coneixes.