No sé si queda algú que no hagi fet una mica d'endreça, aquests dies de confinament. Però no va ser fent endreça que vaig trobat aquests papers. Va ser explicant al meu net les coses que jo sabia sobre en Miquel Martí i Pol i buscant alguns papers manuscrits i mecanoscrits que tenia el meu pare i que jo vaig guardar com un tresor. Aquesta és una felicitació de Nadal de l'any 1954, quan en Miquel tenia 27 anys. Un poema nadalenc i una nota al darrere. Va ser el mateix any que va guanyar el premi Óssa Menor per "Paraules al vent”, el primer poemari que va publicar.
En Miquel era cosí de la meva mare, però per aquesta avinentesa, potser no l'haguéssim conegut gaire, ja que eren uns cosins que no sintonitzaven gaire, l'un amb l'altra. En canvi, era molt amic del meu pare, des de sempre i per això vam tenir la sort de compartir estones amb ell i la seva família.
En aquesta diada de Sant Jordi que ha de ser tan "interior" m'ha fet il·lusió de compartir un d'aquests petits papers.
Bona diada, a tothom.
I la meva felicitació a tots els Jordis!!!
PD: podria afegir, perquè s'entengués millor la nota que escriu en Miquel, que el meu pare, en aquella època, feia imprimir uns gravats que ell mateix triava, per felicitar el Nadal als amics i família. I en Miquel deia que ell no es podia permetre aquell tipus de felicitació. Per altra part, l'Emili del qual parla és l'Emili Teixidor, també amic i també de Roda de Ter.
