Finestra a Sant Antoni de Vilamajor
Encara que tinguis els ulls tancats,
m'aixopluga el record de la teva mirada.
De les preguntes sense resposta,
dels laberints interiors,
dels temporals de fora,
ningú no pot salvar-nos.
Més m'aconhorta la teva atenció serena,
la teva pau, l’acceptació d'allò que no podem canviar.
La lluita activa i la calma pacient, les dues cares de la mateixa moneda.
