Vaig sentir que trucaven a la porta, a mig matí, en un dia que no esperava ningú, ni tan sols tenia cap paquet per arribar. Algú que demana calers o que busca enredar la gent, vaig pensar jo. Vaig mirar per la finestra del primer pis, abans de baixar i el vaig veure allà. Després de tants anys, després de tot el que havia passat, ara què coi volia, aquest ximple? Vaig dubtar intensament si obrir-lo o no, no es mereixia res, ni cap explicació, pero la curiositat de vegades em perd i vaig decidir baixar i obrir. D'on devia haver tret aquesta camioneta? Qui sap si era robada…
- Bon dia!
- Bon dia, què hi fas aquí?
- Vull parlar amb tu.
- Amb mi? A mi no m'has de dir res, jo no soc persona implicada en els teus afers.
- Ets l'única que em pot ajudar?
- I què et fa pensar que jo et voldria ajudar, després de tot?
- Sempre he pensat que ets bona persona i que t'agrada ajudar.
- Au, va! Si et penses que amb adulacions aconseguiràs alguna cosa t'equivoques.
- No et vull fer la pilota, ho penso de veritat. Puc passar?
- No. Digues què vols i marxa.
- Aquí, al carrer?
- O aquí o enlloc.
- Vull que em diguis on puc trobar la Mercè.
- Doncs ja pots marxar, perquè això no t'ho diré pas.
Aleshores, va canviar l'actitud, se li va endurir la mirada i va començar a treure aquell posat de fatxenda agressiu per intimidar-me. Abans que digués res, no em vaig poser aguantar de dir-li:
- Ho veus com no et puc deixar entrar. L'exterior em protegeix a mi, l'interior et protegiria a tu i a la teva violència habitual.
Vaig fer un pas més cap al marc de la porta per evitar que ell pogués avançar ni un mica. No va recular.
- He canviat.
- Doncs no m'ho sembla. Deixa la Mercè en pau. Ja li has fet prou mal.
- I ella, que no m'ha fet mal a mi? M'ha apartat del meu fill.
- No ha estat pas ella, ha estat la justícia que t'ha retirat tots els drets sobre els teus fills, per maltractador. I que ara després de tant de temps tornis és que en portes alguna de cap. La Mercè va marxar, tant bé que estàvem aquí de veïnes, justament perquè no la poguessis trobar mai.
- Jo tenia dret a unes visites amb el meu fill.
- Ho sé, amb vigilància inclosa, però no les vas complir i et van retirar el dret.
- M'agradaria tornar a començar, i poder pagar aquest camioneta i dedicar-me a una feina normal i honesta i tenir una família.
- Ara ho entenc! El teu fill t'importa ben poc, pretens tornar a engatussar la Mercè perquè et pagui la camioneta. Ja pots marxar. S'ha acabat la conversa - vaig dir mentre tancava la porta abans que ell pogués impedir-ho.
Els seus cops de puny i de peu a la porta van durar una bona estona…
