Rellotge de sol horitzontal al jardí de l'església de Gualba
Visc un temps horitzontal
com si no baixés cap pendent
tan de pressa,
quasi com si no passés,
però passa.
I m'adono que per molt que me'n quedi
me'n queda poc.
Visc un temps com si l'hagués regalat
com si no fos meu, però ho és.
Com un rellotge de sol en un dia núvol.
El temps passa, el temps corre
però no puc veure el ritme que té.
El té amagat
i sempre em pren per sorpresa.
