Soc tardor.
Soc la fulla caiguda que ja no és fulla,
és estora sobre els camins, sobre el planell de la font.
Ets la font.
Ets la font que adolla aigua i pau i que sadolla l'ànima assedegada.
Som la boira i la pluja.
Som la boira que esborra els límits de nosaltres mateixos.
Som com la pluja sobre el mar
que es fon tota en una mateixa aigua.
