Un vell far
Em sento com un vell far
que un altre far albira.
Si la claror se'm fa lleu
amb la teva creixeria.
Xuclarem llum de la lluna,
voldrem la terra daurada.
Del desert, d'aquesta duna,
en farem terra llaurada.
Poema que ve de ca la Galionar
Amb la xarxa pescarem els reflexes
de la llum del far.
Amb el cabàs la llum de la lluna.
...................................................................Xavier Pujol
Amb la xarxa pescarem els reflexes
de la llum del far.
Amb el cabàs la llum de la lluna.
...................................................................Xavier Pujol
Amb la xarxa pescarem els reflexes
ResponEliminade la llum del far.
Amb el cabàs la llum de la lluna.
Pescallunes o Pescallum...
Eliminai plantarem el blat i els tomàquets tant necessaris per la nostra subsitència
ResponEliminaDoncs sí, llaurem, llaurem, sembrem i recollirem.
EliminaEls fars sempre han tingut una atracció màgica per a mi...Però sempre m'he hagut de quedar amb les ganes de pujar -hi i albirar la llunyania del mar!
ResponEliminaUn bonic poema el de la Montse, un far vell i un far jove poden fer una bonica parella nocturna!!!
Petonets.
És un repte pendent que tens, doncs, un dia has de pujar a un far...
EliminaMoltes gràcies, Carme, per haver-te inspirat en el meu poema, i haver-ne creat un altre de molt més optimista. M'agrada també molt la teva versió de la imatge del far.
ResponEliminaUna gran abraçada!
Gràcies a tu per inspirar-me, Montse. Una abraçada molt forta.
EliminaM'agrada aquest poema. És bonic i positiu. I molt lluminós!
ResponElimina;-)
Gràcies, Glòria!!!
Elimina