Davant la porta
de fusta revellida
el verd més tendre.
Com un nou nat
que s'adorm als meus braços
i em fa reviure.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Des del camí un racó em roba el cor. Com si fos meu. Com memòria oblidada de fets que no han existit. (Potser en una altra vida, vam ser...