Potser seurem en un banc,
Tot just sortint del túnel.
Vora el mirador
amb el poble i el paisatge als peus,
recordarem qui som
i potser on anàvem
i refarem o buscarem nous camins.
Hi ha coses que són com són.
I altres que són com les fem.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Molt temps per construir la muralla Molts més anys fins que es va ensorrar. Una ferida que dura i que es fa mirar. Molts anys fins a repa...