 |
Els llacs dessecats, que volen treure el cap quan hi ha pluges fortes.
La plana esplèndida que ens eixampla els pulmons i l'esperit.
I al fons, un horitzò confós encara per la distància.
I tot es vida, i tot és història i tot és futur.
I jo acaronaria les branques, em mullaria els peus i caminaria la plana
i així crec que l'horitzó se'm faria més abastable.
