 |
| D'una foto de la Montse, trobada al seu Instagram |
Em quedo només amb la suavitat dels pètals.
Vora el camí, les campanetes blaves
vessen del mur, tot fent un espectacle
efímer, que ens embadoca.
Dringuen, en silenci, bellesa exuberant.
Criden, la nostra atenció,
i sense saber-ho omplen buits
i desperten anhels.
Potser me n’emporto una... o ...
potser hi deixo una engruna de mi.
