Tardor a les fulles



Mentre es bressolen
amb el seu darrer vent,
tasten el vol.


Bressola'm l'ànima 
i fes-te present abans que em perdi.
No sé si em retrobaré altra vegada.
Hi ha massa coses apreses 
que hagués volgut no aprendre mai.
Som tan fràgils com les fulles seques,
encara penjant d'una branca. 
Amb vida eterna fent-nos terra.

Comentaris

  1. En aquests moments estic llegint "Reencarnacions miserables" de l'Olga Xirinacs (recordaràs que va ser el llibre que a finals de l'any passat ens va presentar al seu blog amb aquells interessants posts sobre les ànimes) i la frase "Hi ha massa coses apreses que hagués volgut no aprendre mai" i la menció a la "vida eterna" del teu poema s'avindrien perfectament a aquesta lectura que, pel que he llegit fins ara, m'està agradant força.

    Pel que fa, estrictament, a les fulles seques. Les del meu carrer han acabat de caure totes amb el vent gelat d'aquests dies, aquesta fragilitat de la que parles al poema ha quedat ben demostrada davant l'arribada de l'hivern. Però segur que arribarà la primavera i tornaran a sortir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que me'n recordo dels seus posts de presentació. Va ser tot plegat molt interessant. En canvi el llibre encara el tinc pendent. A la llista del 2018 hi serà segur.

      Aquest any els colors de la tardor han estat molt diferents d'altres anys. He vist molts arbres que conservaven el verd, mentre anaven perdent les fulles. Van caient inexorablement, sí, però els colors, no pas a tot arreu han estat tan lluïts com altres vegades.

      Elimina
  2. A mi també em va sorprendre això dels colors de tardor d'aquest any, donc a algun arbres ja els queien les fulles verdes directament... Potser si que hem aprés més coses del compte i és possible que n'haguem deixat pel cami algunes de més interessants.
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa il·lusió que algú més que jo s'hi hagi fixat. Aquest any la tardor no s'ha lluït com altres anys, és una realitat.

      Elimina
  3. El vent arrossega les fulles , com si fos el seu rèquiem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre voleien, encara se senten vives. Quan el vent s'atura, les fulles moren del tot.

      Elimina
  4. tardor i colors de tardor o d'hivern primerenc a les fulles ....bell el dibuix ...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars