I els amics del seu carrer, volien que estigués més bé… (Pot petit)
Jo no era amiga d'ell, ni tampoc vivia al seu carrer, però ja m'agradaria que estigués més bé. Em va mirar amb aquesta desconfiança de desconeguts i li vaig poder fer la foto pels pèls, perquè va fugir esperitat com si l'hagués d'atacar. I no, la veritat, malgrat les males cares, ni jo el vaig atacar a ell, ni ell a mi. A vegades, les persones som civilitzades malgrat la desconfiança. Sovint hi ha molta gent que es comporta de molt més mala manera que el gat i que jo. De la desconfiança i la por en fan armes per atacar-se. Però això ara, em desvio del tema del pobre gat que estava enfadat…
PD: o potser és una cara normal de gat content i jo no hi entenc res…. He, he, he…
