dilluns, 30 de novembre del 2020

Relats conjunts de Novembre


- Però com és que portes aquesta foto a la cartera? Qui coi són aquests?
- Tu no n'has de fer res, deixa'm estar!
- No t'ho prenguis així, només és pura curiositat, són ben estranys aquests homes ... no m'ho negaràs!
- Estranys?  No em facis enfadar que hi ha el meu pare!
- El teu pare?  Només pot ser aquest mes jove de la pipa, els altres no s'hi assemblen gens i desgràciadament ell no es va fer gaire gran i molt menys vell. Jo me'n recordo del teu pare de quan venia a jugar a casa teva. 
- Doncs sí és aquest i és l'única fotografia d'ell que tinc. Totes es van cremar en l'incendi  aquell de casa meva, no ens va quedar res, cap record, ni en paper ni imatge virtual, aquesta foto la vaig trobar el mateix dia de l'incendi, misteriosament al carrer, davant de casa meva.
- I tu saps qui són els altres? i quan era això? i què feien?
- Nnnnno....
- No? aquest no tan poc convincent em sona a que sí.
- Deixa'm estar, vols?
- D'acord, d'acord, però escolta... aquest de més a la dreta no és aquell gallec de la "pulperia"  que era un mafiós  i el van detenir per tràfic d'armes?
- Doncs sí,  veig que l'has reconegut, quan érem petits hi anàvem sovint a la "pulperia" el pitjor error del meu pare.
- No m'estaràs dient que ...
- Doncs sí, no sé pas com el van enganxar, el van reclutar de manera forçada, potser li feien algun xantatge o no sé com es va deixar pescar per anar a buscar els que havien pasat la frontera amb les armes i dur-los a lloc segur.
- I així allò que el teu pare havia mort accidentalment en l'incendi....
- Doncs no, no era veritat, el van pelar ells mateixos quan es va voler escapar de l'organització.  En aquesta foto es veu que l'estaven amenaçant i avisant que no ho fes, que no marxés, que no els deixés...  i la devien fer per allò que la van fer servir, per reivindicar el crim: les amenaces van fer-se realitat.  El van matar primer  i van incendiar casa nostra, després.
-  Com pots mirar aquesta foto sabent tot això...
- No vull oblidar-los, si mai els trobo els vull reconèixer.

Fer de cada passa una vivència Xavier Pujol Davant la magnificència d'aquest meandre,   indescriptible amb paraules fem  (sense cap  es...