En obrir la porta...
els carrers del poble estaven completament buits, quina pau i quina calma!
Vaig tornar a entrar a dins i vaig parlar amb la Júlia.
- Júlia tu no recordes aquest poble, l'altra vegada que vam llogar la casa, amb més moviment, amb més gent, amb nens jugant pel carrer?
- Sí, però d'això ja fa molt anys, les coses canvien, aquells nens ja deuen ser grans.
- Som a tocar de l'esglèsia i no sento les campanes... això també ha canviat.
- Sí, quina llàstima!
Sense nens, sense gent, sense botigues, sense campanes, aquell poble semblava un altre, a mi no m'agradava tant, ho trobava tot mort, en canvi la Júlia va dir:
- Quan tingui uns dies de vacances hi vindré, tota sola per llegir i escriure sense sorolls ni interrupcions.
