C6-Bruegel-06- El ball nupcial 1566
La festa havia estat un gran èxit i aprofitant el bon temps, (als Països Baixos, el bon temps era escàs) havien fet la ballada final a l'exterior, entre els arbres. Els músics tocaven amb ganes i fins i tot ells miraven de fer torns per a poder ballar una mica.
Els nuvis, però, després d'haver obert el ball, s'havien fet fonedissos.
Els amics d'ell, els amics d'ella estaven inquiets, no entenien el què passava.
- Dona, els nuvis ja devien tenir ganes d'estar sols... deuen haver marxar al seu palau,a casa seva!
- No, no crec que sigui això, deien les amigues.
- Per què no? Que t'has casat mai, tu?
- No pas, gràcies a Déu. Que si fóssim al segle XXi potser em casaria per gust, però al segle XVI et fan casar per força.
- Au va! Això són bajanades!
- Doncs a mi no em farà cap gràcia que em facin casar amb qui no vull. Espero que triguin molt
I les amigues que sabien els secrets, van anar a cercar un noiet humil del poble, a veure si sabia ell, alguna cosa de la núvia. I tampoc el van trobar. Enlloc.
I llavors, de l'indret més espès i frondós del bosc, vam arribar unes rialles contingudes.
L'Anneke que era la més atrevida de totes va anar a espiar a veure qui era que reia amagat entre els arbustos. I els va trobar a tots quatre: el nuvi, la núvia, el noiet del poble i la pastora que repartia la llet. Semblava que estiguessin fent uns contractes de treball, la noia i el noi treballarien a casa seva.
En realitat, el tracte de veritat no estava escrit enlloc, ells eren ben feliços i estaven molt contents, perquè havien arribat a l'acord que malgrat el matrimoni oficial, ells estarien lliures de viure i d'estar cadascú amb qui s'estimava.
I van viure tots quatre feliços i van menjar anissos.
