No hi pensem gaire, sobretot si són persones que no veiem gaire sovint. Arriba un dia que ens diuen que fulanet s'ha mort i recordem l'últim cop que el vam veure, d'una manera estranya, com si ho haguéssim hagut de saber, però no ho sabíem.
Aquesta és menys transcendent i una mica poca-solta. Però és graciosa. Em va fer riure, el fet de tenir una paraula per això.
Vaig recordar algú que li havia passat i no havia estat agradable. Sobretot si és en presència real, davant d'una porta d'entrada tancada i saps que hi són.
A vegades per defensar-te de segons qui, (els venedors telefònics, per exemple) està plenament justíficat.
