 |
| Passejada sota els ponts. Sant Joan de les Abadesses |
has oblidat el benestar que es vivia a dins.
Aclaparada de present,
se't perden els detalls dels records més bonics.
Emmordassada de branques i espines,
no saps què fer per alliberar-te.
I malgrat tot, el temps viscut va existir
i vola en alguns espais lliures
la memòria immensa i difuminada del que va ser.
Només pel pilar de la porxada ja et reconeixes.
Abans de l’enderroc, recull tota la vida.
