I després de tantes pluges, tempestes, aiguats i desbordaments de rius, les platges a la desembocadura dels rius van quedar plenes de troncs dels arbres trencats i arrossegats pel corrent desbocat del riu. Semblava que no hi hauria prou força per recuperar l'espai de les platges per a la gent. Però sí, les persones humanes, a vegades, ens entossudim en alguna cosa i ens en sortim. Només a vegades.
La platja va quedar lliure a costa de tenir una barrera inacabable de fusta apilonada que, ara, separa la platja de la resta del món. Com un record d’algun naufragi col·lectiu que encara no hem entès.
