Submergida dins de la boira del temps,
sovint la nit em sembla més clara.
La mateixa lluna
i tants ulls diferents
que la mirem.
La mateixa fosca
i tants ulls que es tanquen alhora.
Com si fos l'eclipsi de matinada
la contemplació en solitud
i la proximitat amagada
de mirades que s'hi troben.
Per moltes nits, acompanyats, damunt la lluna.
