A la Roser

A la Roser (Zel) in memòriam

Anirem a fer safareig sota la lluna,

ara que ja no ets  de peus a terra.

Ara que se'ns han acabat les trobades d'estiu a tres,

ara que la teva veu ja no se sent...

ens haurem de trobar sota la protecció de la lluna

o més amunt,  amunt, fins i tot  sobre els estels

perquè ens expliquis

si ja has estirat les orelles als déus

que no tenen cura de nosaltres.

Ens trobarem en l'aire que ens envolta,

en el teu vent, sempre allà: a la teva plana riallera.

Fins sempre.  Descansa en pau.

........................................................................................carme

"la sorra fina que s'endurà
la propera ploguda, o el vent,
té la nostra olor, les petjades
i el més profund amor silent".

...........................................................................................zel