Havia amagat algunes penes i algunes enyorances darrera la vella tanca de canyes. Ningú no les va trobar.
Així que, un temps més tard va amagar-hi els tresors, segura que tothom passaria de llarg i no els buscaria, mai, en aquest lloc.
Tothom preferia mirar les roses.
I ningú, ni una sola persona, no va sospitar que les roses eren una mena de conseqüència de tot allò que havia quedat amagat.
