- Quin és aquest ocell?
- És una merla, Emma!
- Una merla? No havia sentit a dir mai aquest nom d'ocell.
- I és clar que sí, estimada, sempre hem tingut merles voltant pel jardí.
- Doncs jo no les havia vist mai.
En Rafel, va callar, sabia que no valia la pena insistir. Quan la memòria no respon en absolut, resulta que l'Emma, ja no és l'Emma, només en té l'aspecte o potser ni això.
- I tu, com m'has dit que et deies?
- Soc en Rafel, el teu home!
- Com que el meu home? Si jo no estic casada!
En Rafel, va pensar en aquells moments, quan la romàntica de la seva dona, li parlava, anys enrere, de com seria de bonic envellir junts. I, ara, en canvi, per més a prop que estiguin, en realitat no envelleixen junts, envellien totalment sols. La vellesa és pitjor que un naufragi. m.
