Encara era estiu quan vam travessar el pont,
quan ens vam endinsar en aquest bell passat.
Encara era estiu
i els arbres assedegats no movien ni una fulla.
Vam caminar vells camins i carrers
amb mirada nova.
Tot va canviar, sense que res hagués canviat.
Finalment, res ja no existeix, el passat ja no ens ajuda
i el futur ha desaparegut per sempre.
Només la passa
que fa el peu
que ara mateix s'aixeca
existeix de veritat.
