Passegen les cames i passeja el cap.
Mirem, sempre mirem.
Ho deixem tot al seu lloc,
però ens ho enduem, al mateix temps.
Multipliquem fins l'infinit
l'existència de cada cosa.
Vivim el moment,
concentrats en el lloc on som.
De sobte, badem
el pensament ens fuig cap a altres llocs:
divagacions sense sentit,
records d'altres moments
o associacions difícils d'explicar.
Però tornem i caminem i mirem...
