Un dia es va adonar, que malgrat que semblava que a casa seva tot estava en ordre: la casa, la família, els hàbits, alguna cosa havia canviat, la diferència era quasi impalpable. S'hi va haver de fixar molt per descobrir-la. S'havien perdut unes quantes paraules, aquelles que parlaven en futur, ja no existien, no es pronunciaven mai. Sense projectes i sense somnis per mirar endavant, no van tenir més remei que viure el moment present.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Montfalcó Murallat Molt temps per construir la muralla Molts més anys fins que es va ensorrar. Una ferida que dura i que es fa mirar. Mol...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
