Ja sabia que el lloro s'avorria, sol al pati, envoltat d'objectes i plantes, però sense ningú amb qui parlar, però no s'havia imaginat mai que l'avorriment el pogués fer desaparèixer d'una gàbia tancada, sense cap senyal de força.
La gàbia estava sencera, res no estava remenat, ni cap porta ni finestra forçada. El lloro, però no hi era, i no va tornar mai més.
..............................................................................................................carme
Sol en el seu món,
absent en el món de tots,
ell ja no hi és.
.........................................qui sap si...
absent en el món de tots,
ell ja no hi és.
.........................................qui sap si...
