dilluns, 20 de novembre del 2017

És tardor vora l'aigua


I el crit de les coses invisibles
encara fa mal.


Hi ha paraules com gotes de pluja
netejant ferides oblidades.
Tenim la tardor daurada
que ens envolta el peus i el cor.
I les passes ens parlen 
damunt les fulles seques.
I la nostra remor, com la del riu,
tampoc s'atura.
Que l'hivern ens dugui
la calidesa del foc, 
el caliu de les brases.
a 8 comentaris:
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Em va agradar molt aquest racó: un antic molí, i el curs de l'aigua que s'havia desviat, es tornava a ajuntar amb el curs més o m...

  • Caçador de dragonet
    És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
  • Relats d'estiu de la Carme
    La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme:  Relat en imatge de Xavier Pujol ...
  • Tancat per aturada general
    "Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...