Porta d'entrada al laberint,
desgastada pel temps
encara oberta i temptadora.
Més enllà de la fita
que assenyala camins
busco les passes per caminar-los.
Quin senyal pot ser millor
que el que ens construim amb les mans?
No vull trobar-me amb cendres als dits
ni cap intempèrie que ens faci mal.
Abillem-nos,
construim,
aprenguem,
pas a pas...
que encara és temps de fer-nos lliures.
