divendres, 29 de juny del 2018

Mirall de Ter



M'he vist en tants miralls de vida 
que m'he sentit sempre diferent.
A cada moment, 
només un retall de mi s'emmiralla.

Però hi ha el capvespre, 
i les teves branques nues banyant-se entre núvols.
I vull ser arbre per atrapar borrissols de somni
entre els meus dits que dormen.
I vull ser l'arbre per deixar passar el temps
sense que en manqui ni en sobri.
I vull ser arbre i reflex, per deixar passar el riu 
mentre em nodreix i em bressola.

dimecres, 27 de juny del 2018

Fulles blanques


Les fulles blanques, 
mentre es gronxen al sol,
pampalluguegen.
..........................................Carme


Llegint les fulles
fins el sol s'enlluerna
de poesia.

Xavier  Pujol.................................

Blanques i verdes
al mig de la solana
creixen les fulles.

........................................M Roser

dilluns, 25 de juny del 2018

Lligabosc



Lligabosc,
escurço el pas per saludar-te.
T'agafes fort per sostenir-te
en murs, en heures
en arbusts ressecs
que et manlleven la flor. 
M'enduc el gest,
l'atreviment de crèixer,
enllà, enllà sense aturar-me.
L'olorosa flor com a penyora
i l'intercanvi:
tu m'ajudes a no caure ran de terra,
jo t'ofereixo els colors de les meves flors.

divendres, 22 de juny del 2018

Peyre (Aveyron)





Potser m'hauria agradat la balma, tal com era. 
O potser no hi hauria parat atenció.
Ara,  en aquesta mig balma mig església, hi ha una barreja de sensacions.



Se sent encara l'olor de música. 
I la claror és tan blanca com groga es va fent a l'ombra.
M'hi encanto, buscant la permanència del record.
Minúsculs llums ben repartits, ens parlen d'activitats nocturnes.
Petit concerts que imagino sentir.



La cova i el pont
Arrecerar-se o sortir.



Façana sobre la pedra
que de lluny crida, al pelegrí.

dimecres, 20 de juny del 2018

Dedicat al Fluvià (Sant Pere Pescador)



Canvia la claror i ja no ets mirall.
El poble roman a la riba, respectant el seu lloc
i ja no es capbussa aigua endins, ni es busca en tu.

I tu flueixes parsimoniosament sense recances
i oblides arbres i campanars i paisatges,
per endinsar-te en tu mateix
per fer camí
sense que ningú pugui aturar-te.

dilluns, 18 de juny del 2018

Relats Conjunts: refranys del segle XXI



"No et posis mai davant d'un lleó, si no vols que t'empaiti"
"Com més riu el lleó, més breu serà el teu futur."
"No hi busquis cap justícia, és la llei del més fort"


Refrany reciclats:

"N'hi ha per tirar el barret al cap del lleó"
"Tots els lleons són iguals, però el perillós és el que t'encalça."
"No facis el lleó, que la cervesa va cara."
"Lleons i bevedors, a l'infern de dos en dos"
"De lleó i de senyor se n'ha de venir de mena"
"Diuen que si el lleó plora, el perill és fora, si el lleó riu el perill és viu. Però tant si plora com si riu el perill és viu."

Pd: perdoneu la ximpleria... jo ja paro, però si algú s'hi vol afegir, serà benvingut!


"Lleó que et vol mossegar, deixa'l passar"
"Qui no corre, l'atrapa el lleó"
"A lleó enfadat, no li miris el dentat"
"Val més cervesa a la mà que lleó a l'esquena.

..............................................................................McAbeu

Lleó rogent, surt corrent.
............................................................................Joan Gasull

 "Si un lleó et ve al darrera, guanyes segur la carrera"
"Si vols que et marxi la por, planta-li cara a un lleó"
"Reunió de lleons, domador mort"

...........................................................................Maria Roser

Un lleó no pot mentir, o té gana o vol dormir.
.............................................................................XeXu

Lleó escaldat, d'aigua freda tem.
Qui va amb un lleó, al cap d'un any ho són tots dos.
A l'estiu tot lleó viu.

.............................................................................Sa lluna


Soc un lleó i porto barretina
i al que digui el contrari li menjo la sardina.

.............................................................................Xavier Pujol




divendres, 15 de juny del 2018

Sauveterre de Rouergue (Aveyron)



Estructura inamovible, endreçada.
Proximitats amables, sense riscos.
Escletxes de llum vagaregen sota teulades.
I el silenci endormiscat de la plaça...
com si s'hagués perdut el significat dels mots.



Aixopluc, recer i claror
i tanta absència sota les porxades!
Caminem racons per descobrir
que la buidor aclapara.



Hem plantat arbres que es despullen cada hivern
hem buscat colors de geranis i hortènsies
i ni tan sols el color groc  més lluminós
ens farà les passes més segures.






Pous clausurats, bellesa exterior que reconforta
incertesa endins.
Portes tancades des de sempre, que ningú sap obrir.
I espitlleres defensives per on tot just s'escapa un alè d'aire.
On soc? Què duc amb mi? L'arrelament profund  que em desconcerta.



Ens cal pujar penosament dretes escales?
Si només trobem al capdamunt més portes tancades...


dimecres, 13 de juny del 2018

Amer



Poble petit,
una plaça tan gran
i gent valenta.
Siguem fidels
a nosaltres mateixos
i força al braç.

dilluns, 11 de juny del 2018

La Segarra en plena primavera




Hi ha un verd tendre a tocar dels dits
i el verd tan profund a l'horitzó.
Caminem-nos pas a pas.
Amb la serenitat lligada a la impaciència.

divendres, 8 de juny del 2018

Pàgines de pedra


Escrivim la història
en pàgines de pedra
que cauen full a full.

Altres vegades
l'escrivim dalt dels núvols,
pètals i somnis.

dimecres, 6 de juny del 2018

Sévérac (Aveyron)



Vist des de dalt:
un paradís de pau.
Toquem la terra.
De prop o lluny 
sempre veig els camins
que són possibles.



No s'ha perdut
la calma primigènia
ni el so del riu.

Cap temporal
no desfà pau ni lloc.
L'ànima nua.




Passem de llarg
i hauríem de quedar-nos:
viure i ser.
Ser allà on som
un dia i una nit.
Per fer-nos un.



diumenge, 3 de juny del 2018

Màgia a les pedres


Les pedres del nostre orient
ja siguin blanques, rosses o negres
són un regal per tota la gent.
S'estiren, es pleguen, es tallen, es trenquen
i tenen forats per on passa el vent.

Hi ha pàgines de pedra
àguiles, serps, goril·les, esquirols
i altres animals de tota mena.
els cedeix l'espai, sense cap pena.




PD: Finalment, he tornat per acabar l'Itinerari 17 i s'acaba aquí

divendres, 1 de juny del 2018

Espalion (Aveyron)



- Saps alguna paraula que vulgui dir a la vegada: riu i pont i casa i castell i arbre i prat i turó?
- Em sembla que no existeix aquesta paraula.
- Però pots sentir-ho tot junt dintre teu, sense que es barregi?
- Sí, ho sento quan miro aquest paisatge.
- Paisatge!  No creus que pot ser aquesta la paraula que ho comprèn tot?
- No crec, és massa imprecisa, un paisatge pot ser de moltes maneres i podria no contenir cap d'aquests elements.
- Potser no és la suma d'elements el que vull trobar sinó un element nou que ho reculli tot. Com un poble és un conjunt de cases però no només de cases, hi ha sempre altres elements i poble ho engloba tot, fins i tot  les persones.
- El paisatge és allà, la sensació de bellesa o d'equilibri és en nosaltres, a dins.
- Equilibri, bellesa, ordre, pau... tornem a tenir una sèrie de noms per "comprimir".
- Hi ha sentiments que no tenen nom. 
- El podem inventar...

L'Agnès mirava la posta de sol en un capvespre de finals d'estiu lent i lluminós. Estava ella sola, només acompanyada dels seus p...