Helena Bonals
Perquè alguna cosa sempre es perd...
ens podem quedar amb la pèrdua
per no continuar en l'intent i perdre més i més.
Acceptar-la, fer-ne el dol o no fer-lo
i anar per un altre camí, diferent.
Perquè alguna cosa sempre es perd
podem evitar el risc per sempre
i deixar enrere convencionalismes
maneres de fer quasi obligades
i inventar-nos la vida de nou
a la nostra manera.
Perquè alguna cosa sempre es perd
també podem revoltar-nos
i perdut per perdut, continuar buscant,
buscant, fins que aquell dia,
quan potser ja no hi creiem gaire,
ens amara endins una plenitud desconeguda.
I el cos, ja no és el cos,
no és començament ni final
ni existeixen límits que ens separin.
En la plenitud, sempre, tot és ànima.
