Els cercles concèntrics de Cristina Casas i Mata
És la història de vides plàcidament normals, a les quals sempre hi falta alguna cosa... com la vida mateixa.
Enganxen les paraules, no pas l'argument.
Com si llegíssim un text ple "d'aforismes".
Com aquests:
Fragments:
"- És més fàcil callar - responc. No és res nou, el silenci sempre ha estat per a mi la sortida fàcil."
"Jo no sóc més que un arbre que s'allunyà del bosc, cridat per una veu de mar fonda." (Vinyoli)
"- De vegades em sembla que visc més intensament a través de la literatura que mitjançant els meus actes."
"- És tot tan monòton. Tan sabut.
- Oh... i què et pensaves? - pregunto servint el cafè.
- Que la vida era una altra cosa.
- Com ara què?
- Una xaranga - ho diu rient d'aquella manera tan seva que recorda una llebre.
- No fotis, Elsa.
- Què? - pregunta agafant la tassa de cafè de sobre la taula
- Que la vida és conformar-se a fer-se vell."
"Cal retrobar-nos amb nosaltres mateixos. El camí a seguir és el de la interiorització i l'escriptura és el vehicle que ens hi durà"
"La poesia per a Vinyoli no és tècnica ni exercici estilístic, sinó actitud i anhel d'autenticitat."
"Ens vàrem perdre en el pas
inacabable i únic
de l'un a l'altre". (Vinyoli)
Crec que a vegades llegeixo massa ràpid. Aquests fragments són molt bons, per aturar-se uns bona estona a pensar!
ResponEliminaJo també llegeixo, habitualment massa ràpid. Si em vaig proposar llegir-lo poc a poc, va ser gràcies a la teva ressenya, Helena!
EliminaAnava llegint les reflexions que has apuntat i tenia la sensació que podien formar part de la meva vida en un moment o altre. Ha de valdre la pena, el llibre.
ResponEliminaSegur que sí, Montse, i de la meva. Per això ens fixem més en unes paraules que en unes altres: són nostres encara que no les haguem escrit nosaltres.
EliminaPenso que tothom se'n pot aplicar alguna d'aquestes reflexions...M'agrada el darrer paràgraf, sembla un llibre interessant!
ResponEliminaAquesta setmana posaré un post literari, ves per on quan menys m'ho esperava surt un altre llibre meu!!!
Petonets.
Estarem atents al teu post i al teu llibre.
EliminaBona nit, M Roser!
pinta bé el llibre .....gràcies Carme ....
ResponEliminaGràcies, Elfree!!!
EliminaAh los libros con sus historias de todo tipo que nos hacen soñar, identificarnos, tomar partido además de ser fuente de conocimientos y experiencias vividas y disfrutadas por otras personas. ¡cuanto aprendemos !, gracias.
ResponEliminaA veces es potente la identificación. A veces las metáforas se confunden con nosotros mismos. Los libros, cuando conectamos bien con ellos, siempre nos traen magia. I tienes razón aprendemos mucho de ellos! Gracias, Antonio!
Elimina