L'estany estava aquest dia
entre presumit i vergonyós.
A estones es tapava amb vels de boira espessa
com si no hi fos.
No podíem pas ni endevinar-lo.
Tot de cop, sense ni saber com ho feia,
es deixava veure entre boires finíssimes i transparents.
La seva aigua calma rebia la pluja
engalanant-se amb bombolles petites
i infinits cercles concèntrics
que xocaven els uns amb els altres
tot fent un estampat a la superfície.
L'han domesticat, sí
té preses i canalitzacions subterrànies,
però ningú li pren
ni la seva bellesa ni la seva essència de llac.
