Entre el mar i les cases,
entre el batec i el soroll,
entre la sorra i l'asfalt.
Hi ha minúscul oasi
d'un verd que punxa
i també de flors rosades.
Tot, entre roques vermelles,
terra i còdols sorrencs.
Resisteix, l'oasi,
però té els dies comptats.
Fràgil com l'instant,
com nosaltres,
en temps de descompte.
