Mirar des de dins cap a fora,
per copsar més bé la bellesa.
Des del cor fins a l'infinit.
Des del ram de flors seques
als arbres de branques bellugadisses,
al bosc, a la muntanya, a l'horitzó.
I l'aire suau que ho refresca tot.
dimecres, 8 d’agost del 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...