Clavell de moro
Torna'ns els colors
que no són pas teus.
Rivets de groc arreu
envolten les ferides.
Cada pètal és un llaç.
I cada flor fa resistència.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Una flor preciosa que ens harobat el color...Tornarem a recuperar el groc per fer- un llaç per anar a votar!
ResponEliminaPetonets.
Ja no em trec el groc al voltant del coll, ni els llaços ...
EliminaEl groc és a tot arreu!
ResponEliminaEscampem-lo per tot arreu....
EliminaI que ben aviat ens el puguem treure...
el groc serà sempre nostre....
ResponEliminaSempre...
Eliminaem moro de pler pel teu clavell de moro ....de color resilient
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree!!!
EliminaEl color groc mai ha estar el meu preferit. L'associo a l'or, al materialisme, al dia, el sol, no la nit de la poesia. Però he de reconèixer que també m'agrada. Les persones, per sort, som ambivalents.
ResponEliminaTens raó, a vegades és una sort ser resilient...
Elimina- Quina olor fa el groc mare?
ResponElimina- Fa olor de llibertat fill meu!
- Ja la sento, ja...
Elimina