El pou era tan profund.
I l'aigua del fons tan neta.
Hi ha qui la vol pouar i
hi ha qui la vol presa.
Hi han posat flors a desdir
que embelleixen la placeta.
Però l'aigua del fons, tal calma,
se'ns enterboleix de pena.
dimecres, 13 d’octubre del 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...