- Després de tant temps que fa que ens parlem, em sembla que ja seria hora que ens coneguéssim en persona.
- Preferiria esperar una mica més.
- Però per què? Tens algun problema?
- No, no, jo de problema no en tinc cap, i tu?
- Jo? Però si ets tu que ho allargues tot, jo estic ben disposada a conèixer-te i a tirar endavant el que calgui.
- Donc va, que sigui el que hagi de ser... on vols que quedem?
- A vegades em fas por amb aquestes expressions... quedem a l'arbre recargolat, que ens farà de banc per a seure.
- D'acord, quan?
- Aquest vespre mateix? O demà?
- Avui, avui, vinga va! T'hauria de dir una cosa però ja te la diré en persona.
- D'acord ja me la diràs.
- Ooooooh! Podies avisar, no?
- Ja em feia por, ja... però tenia l'esperança que fóssim del mateix país.
- Doncs no ho som, jo sóc de l'Atlàntida i tu de Liliput... quin desastre!
- Bé diuen que l'amor no té fronteres...
- Fronteres potser no, però mides, sí!
