 |
| La Muga a Boadella i Les Escaules |
Buida de temps enyore les paraules.
La plàcida solitud vora les ones,
o sota els alzinars tan nets de sotabosc,
o a la riba d'un riu mirall i reflex de llum
o al meu racó més secret de casa.
Sí, a casa, arraulida en un coixí
sobre el trespol, puc escoltar
com el meu batec s'acompassa amb cada mot
i també amb el tacte dels peus sobre la terra.
Mai no és hivern, ara, sempre és temps lliure
i la solitud ha fugit sense adonar-me'n.
I els mots flueixen lentament...
Enyoro tant els versos,
que plena de mots
escric de nit, en el silenci:
amb fulls de pensaments
i llapis de somnis.
