Hi ha un filtre estrany que ens enfosqueix la realitat. Privats de tantes activitats, de tantes trobades, de tantes sortides. Tot de cop, podem ser delinqüents per fer aquelles coses que abans eren absolutament normals. Prenem paciència, alguns, d'altres no tant i van a la seva, però tots somiem fer pujar la persiana i veure la realitat neta i concreta altra vegada.
Soc conscient que no em puc queixar. Mantinc la salut i no he tingut cap pèrdua irreparable que sigui molt propera. Puc continuar menjant i dormint a la comoditat de casa meva. Les coses més vitals i imprescindibles estan en ordre.
Però sovint dubto si mai desapareixerà del tot aquest filtre que ens limita tant. I encara dubto més si mai podrem compensar tot el que anem perdent cada dia. Col·lectivament perdem actituds, capacitats i conceptes molt importants a cabassos. No els enumeraré perquè faria un post massa llarg. No tot és culpa del Covid, no, i per això crec que no hauríem d'esperar que desaparegués per retrobar una mica els valors ètics que anem perden dia a dia, amb una alegria molt preocupant.
