Seguint l'Helena
Quan les catifes de tardor ja estan acabades, uniformes, cobrint tota l'herba...
Em quedo immòbil, quieta,
fixant aquell instant sublim
on el passat i el present es troben,
on el gris i el blau es barregen
i la buidor es torna plenitud.
fixant aquell instant sublim
on el passat i el present es troben,
on el gris i el blau es barregen
i la buidor es torna plenitud.
Viure amb placidesa
li pren i li dona sentit a la vegada
a aquest amor assenyat, generós,
desprès i tan imperfecte malgrat tot.
li pren i li dona sentit a la vegada
a aquest amor assenyat, generós,
desprès i tan imperfecte malgrat tot.
Inacabable, inesborrable...