Una vegada hi havia una estrella que va caure allà a la muntanya. Com que tenia por que algú l'agafés i se la volgués quedar, va pensar en amagar-se en una cova ben fosca. Però amb ella a dins, aquella cova tan fosca va quedar il·luminada i va ser la seva pròpia llum la que la va amagar. Enlluernava tant que ningú sabia d'on sortia la claror. Ningú la podia prendre.
