El gris,
com un riu que va pujant
i sortint de la llera,
va canviant el color dels meus cabells.
Amb calma, però sense aturar-se.
Espero i em situaré en un punt
des d'on pugui veure
tota la llum d'uns cabells blancs.
dimecres, 1 de març del 2023
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...