S’enlaira, es dreça amunt
cap als núvols viatgers.
Com els missatges sense paraules.
Com la remor que m’arriba al cor.
Vola, la teva música
de notes d'aigua
que sadolla l'esperit inquiet
i aquesta ànima que cerca sempre
trobar els rius de plenitud.
dilluns, 12 d’abril del 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...