Cada dia que passa canvien una mica. Si aquest paisatge fos el meu de cada dia, retindria totes les mostres, de cada dia, per a poder dir-los "Aquesta és la millor, atureu-vos aqui!" Però ells no tenen treva, la tardor avançarà i acabarà amb la seva paleta de colors esgotada i deixarà pas als colors d'hivern, menys vistosos, més immòbils. Benvinguda pintora tardor.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
divendres, 29 de setembre del 2023
Claror
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Des del camí un racó em roba el cor. Com si fos meu. Com memòria oblidada de fets que no han existit. (Potser en una altra vida, vam ser...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...