Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Un aplaudiment per en Robin, hi ha coses que no s'han d'acceptar de cap de les maneres.
ResponEliminaI un altre aplaudiment per a tu per aquest relat. :-)
Moltes gràcies, Mc!
EliminaM'uneixo als aplaudiments cap en Robin. La violència no és mai acceptable, i no només no li ha de passar ni una a en Batman, sinó que faria bé de denunciar-lo! Si ens toquen a una, ens toquen a totes!
ResponEliminaAixí m'agrada! Amb solidaritat amb en Robin... si ens toquen a una ens toquen a totes.
EliminaSeguint el comentari del Xexu: una bufetada és el segon escaló que du capa una agressió irremeiable. El primer seria l'insult. I malauradament l'últim, a vegades és la mort.
ResponEliminaNo hauríem de deixar mai que la violència es fes gran...
EliminaMolt ben fet Robin! No s'ha d'aguantar la violència de ningú... Violència 0 !!!
ResponEliminaBon vespre.
Violència zero i tant!!! Bona nit!
Eliminales plantofades no donen alegries com per seguir junts....millor sortir de tot
ResponEliminaDoncs sí, es talla i se li diu aquí et quedes...
Elimina