Una foto de la Núria Rello Rosanas
Qui pogués, ni que fos per breus instants,
mirar amb els seus ulls,
pensar amb la seva ment
sempre tan sorprenent.
Dibuixa balenes amb ales,
i diu "aquesta balena sembla un ocell"
dibuixa peixos amb potes i diu
"és que aquest peix té potes".
I juga amb éssers invisibles
que m'ensenya amb les manetes obertes.
"Mira, un elefant molt petitó".
Ai! qui pogués veure un elefant tant petitó!
I posat en forma d'Acròstic:
Ja voldria jo...
Obrir els ulls i les mans com els obres tu.
Anar tan lluny amb la imaginació.
Navegar pels teus mars i els teus cels... i
Amarar-me dels teus jocs i dels teus pensaments.
